skip to Main Content

Competitivitat i resiliència, les claus per al futur assenyalades al darrer Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal 2020

Competitivitat I Resiliència, Les Claus Per Al Futur Assenyalades Al Darrer Índex FEGP De Competitivitat I Sostenibilitat Comarcal 2020

El fort creixement econòmic que va experimentar l’economia catalana durant el període de recuperació econòmica (2013-2018) va començar a mostrar signes d’esgotament durant el 2019, amb augments del PIB i l’ocupació cada vegada més baixos i uns ritmes de reducció de l’atur propers a zero. A aquest escenari s’hi ha afegit el xoc que ha representat per a les economies comarcals les mesures de confinament posades en marxa arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19.

El nou context ha portat a introduir un nou apartat en la publicació de l’índex d’enguany en el que s’analitzen els impactes que està tenint la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals i sobre els sectors productius a Catalunya. L’anàlisi combinada de l’impacte de la covid-19 en aquests primers mesos i de l’índex FEGP dóna les eines per a definir estratègies que facin front a la crisi, ja que, d’una banda, es disposa de l’abast del xoc i, de l’altra, de les capacitats territorials per a redreçar-lo.

Els resultats mostren com un pes elevat sobre el conjunt de l’estructura econòmica de les activitats turístiques i de lleure i de determinades indústries manufactureres molt afectades per la interrupció de les cadenes globals de subministraments, juntament amb una elevada precarietat del mercat de treball –temporalitat, parcialitat, externalització via ETT, etc.- són els factors determinants per a una major afectació de la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals. Així doncs, han estat les comarques on la qualitat de l’ocupació és inferior i les més dependents d’aquestes activitats les que han registrat una major afectació.

Efectes de la covid-19 sobre els treballadors assalariats per comarques, maig de 2020

Font: elaboració pròpia, seguint la metodologia proposada per R. Segarra a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (Expedients de Regulació d’Ocupació) i de la Tresoreria General de la Seguretat Social (Mitjana afiliats).

Tanmateix, la capacitat de reaccionar, adaptar-se i renovar-se no només depèn de la base econòmica regional, sinó també de mecanismes institucionals que afavoreixin l’èxit de les mesures proposades. A més, en l’era post-covid, pren especial importància el suport sostingut a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a nous àmbits.

El rànquing d’enguany ofereix un revisió de la realitat especialment benvinguda; en tant que la competitivitat (i la resiliència) seran claus en el procés de recuperació de la crisi econòmica causada per la covid-19, esdevenint un complement necessari l’una de l’altra.

La reducció de la demanda interna produïda per la caiguda de les rendes i la frenada de l’activitat econòmica fan que la recuperació del creixement vagi de la mà de la demanda externa. Per aquest motiu, és previsible que siguin les comarques amb una estructura econòmica més orientada cap als mercats exteriors i els béns intensius en coneixement i tecnologia les que experimentin una recuperació més ràpida.

Tanmateix, comarques com l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat o l’Alt Empordà, que queden lluny de les primeres posicions del rànquing de competitivitat comarcal, compten amb importants avantatges competitius com són la qualificació dels recursos humans o l’esperit emprenedor. Aquests elements posen de manifest l’existència de fortaleses i possibilitats de desenvolupar estratègies pròpies des dels territoris. En aquest sentit, la covid-19 no només ha generat un xoc econòmic, també ha evidenciat com les externalitats negatives dels espais urbans poden ser una oportunitat per a reequilibrar les relacions entre el món rural i urbà a partir de l’extensió de fenòmens com el treball a distància, que fa menys dependent el talent dels mercats laborals locals. En conseqüència, el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions esdevindran un factor amb una rellevància creixent.

Tots aquests indicadors queden recollits per l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat comarcal, mostrant la seva capacitat de sintetitzar un seguit de factors, dimensions i indicadors de manera acurada, en una anàlisi que, d’una altra manera, resultaria d’una gran complexitat.

L’elaboració de l’Índex compta amb el suport de CaixaBank, la Diputació de Barcelona, NODE Garraf, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Podeu consultar l’informe clicant aquí

This Post Has 0 Comments
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top