L’impacte econòmic del covid-19 es concentra a les comarques pirinenques i litorals

La pèrdua de més de 100.000 llocs de treball que ha tingut lloc a Catalunya arran de la crisi del coronavirus no s’ha distribuït de manera homogènia pel conjunt del territori. L’estructura productiva de municipis i comarques està tenint un paper central en l’afectació econòmica d’aquesta pandèmia. En aquest sentit, les dades publicades pel ministeri mostren com han estat els sectors de l’Hosteleria (-14,6%), la Construcció (10,5%) i les Activitats administratives (-9,6%) els que han patit majors pèrdues d’ocupació, sumant una reducció total de 69.892 llocs de treball assalariat.

Els següents mapes mostren l’agreujament generalitzat que s’ha experimentat entre els mesos de març i abril. En aquest sentit, tot i que la incidència continua sent especialment elevada a les comarques pirinenques i litorals -les més depenents del turisme-, durant el mes d’abril les pèrdues de llocs de treball assalariat s’han estès, passant d’un -3,4% a un -4,4% al conjunt de Catalunya.

El treball autònom, en canvi, ha seguit una dinàmica ben diferent, amb unes pèrdues d’ocupació que s’han donat, principalment, a les Indústries manufactureres (-10,4%) i al Comerç (-2,7%). La disminució de 7.729 llocs de treball per compte propi durant el mes de març (-1,4%) ha donat pas a una variació interanual del -2,3%, 12.713 llocs de treball autònom menys. La distribució territorial d’aquest procés és especialment remarcable, en tant que ha estat a algunes de les comarques menys afectades en termes de treball assalariat, les que més treball autònom han perdut. Així, la Segarra, Osona o la Garrotxa han perdut entre un -3,3% i un -6,2% dels llocs de treball per compte propi, unes variaicons que contrasten amb els creixements del treball assalariat que han experimentat en el mateix període.